Què fer? | Camí Ignasià
Castells, vinyes i cellers. Família, respecte pel medi ambient i compromís amb el territori. Vins Oller del Mas
Vins, enoturisme, vins ecològics, vi de finca, DO Pla de Bages, vinyes ecològiques, especial picapoll, arnau oller, bernat oller, petit bernat, casaments, esdeveniments empresa, golf oller, restaurant oller, piscina oller.
72
post-template-default,single,single-post,postid-72,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,paspartu_enabled,paspartu_on_bottom_fixed,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.4,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive
 

CAMI DE SANT IGNASI

Després de recuperar-se de greus ferides i descobrir una renovada fe en Déu, l’any 1522 Ignasi de Loiola va emprendre un pelegrinatge fins a Terra Santa, passant primer per Montserrat. El trajecte entre la casa natal de Loiola i Manresa, on s’establí durant deu mesos, és conegut com a Cami Ignasià, una ruta de 27 etapes que s’ha impulsat els darrers anys per la proximitat de l’efemèride del seu 500è aniversari. Fruit de la efemèride, Manresa treballa des del 2016 amb el projecte Manresa 2022, data clau del 500è aniversari.

El punt de partida és la localitat guipuscoana d’Azpeitia. Aquí hi ha l’imponent Santuari de Loiola, barroca que s’inicià el segle XVII, edificada al voltant de la casa torre dels Loiola, on Sant Ignasi va néixer i es va criar. Emulant l’Ignasi cavaller, el pelegrí abandona Azpeitia i, seguint el riu Urola, arriba a Arantzazu, on pot visitar el santuari de la Mare de Déu, tal com va fer sant Ignasi. L’itinerari segueix per muntanyes, boscos i prats, un recorregut que connecta localitats com AraiaAlda i Laguardia, bonica població que manté l’encant de segles enrere.

Arribats a La Rioja, el riu Ebre esdevé el nou guia. El següent punt destacat és Navarrete, seu de nobles i senyors en l’època d’Ignasi de Loiola, que va parar aquí per veure el Duc de Nájera i reclamar-li uns diners. A partir d’aquest punt, Ignasi va seguir el camí Reial, ara conegut com Cami de Sant Jaume, però que el cavaller basc va fer en sentit contrari fins a arribar a Manresa. Per això, a Navarrete és fàcil trobar-se amb altres peregrins que van en direcció contrària.

Seguint l’Ebre, el camí ignasià continua per La Rioja passant per LogronyoCalahorra i Alfaro. Ja a Navarra el pelegrí s’atura a Tudela, ciutat que acumula reclams com la catedral i l’església romànica de la Magdalena. Un cop a Aragó, destaca la localitat d’Alagón, que conserva elements de la cultura mudèjar. Després de passar per Saragossa, el desert dels Monegrosmarca les etapes més dures del camí fins que arriba a Fraga, última parada aragonesa.

Un cop a Catalunya, el pelegrí arriba primer a Lleida. La següent parada és Verdú, on el 1580 va néixer un altre jesuïta destacat, Sant Pere Claver, la casa natal del qual és ara un santuari. Després de passar per Cervera, el pelegrí arriba a Igualada, on es creu que Ignasi va comprar una túnica amb la intenció d’abandonar la seva indumentària de cavaller, en un pas més cap a la seva conversió. La muntanya de Montserrat s’albira a l’horitzó, amb les seves formes majestuoses i la important abadia. Tres dies estigué Sant Ignasi confessant-se aquí i, després de deixar les armes i l’uniforme de cavaller davant la Moreneta, es materialitzà la seva conversió. Vestit ja amb la túnica, es dirigí aleshores a Manresa, on visqué una profunda experiència espiritual que marca el final del camí Ignasià.

En la seva última etapa,  al quilòmetre 21, Ignasi de Loiola va passar per l’Oller del Mas en el seu camí fins a Manresa. Última parada abans d’arribar a la cova i on avui dia es recorda el seu pas a la capella del S.XVII consagrada amb el patró Sant Ignasi. Ja són uns quants els peregrins que passen per casa nostra cada any, una oportunitat per veure el castell i el celler i poder degustar vins ecològics del Pla de Bages, sense abans però, aturar-se a la capella on hi ha el Sant Ignasi. Un cop recuperades les forces, a poc més de 3 km, Manresa, el punt d’arribada.

ULTIMA ETAPA: MONTSERRAT- MANRESA

Ruta en bici: dificultat mitja. Per baixar des de santa Cecília és millor no tornar pel tros a peu sinó seguir tot recte pe la pista de terra, passant per una casa que deixarem a la nostra esquerre i creuar el torrent per trobar el punt en el que els caminant s’uneixen al camí de terra que condueix a Sant Cristòfol. A la baixada des de Castellgalí cal portar la bicicleta al costat i també caminar amb precaució per la carretera C-55.

Montserrat : Km 0. 

Ermita de Santa Cecilia: Km 3,5.

Sant Cristófol: Km 7,9.

Iglesia de Castellgalí: Km 14,3. 

Oller del Mas: Km 21.

Torre de Santa Caterina: Km 23,5.

La Cova de Manresa: Km 24,6.

Ens despedim de la Mare de Déu de Montserrat i comencem la marxa pel mateix Camí dels Degollats pel qual arribem al monestir. Desfem tot el caminat en la jornada anterior, així que tornem a la mateixa carretera, però ara anem cap a la nostra esquerre ja que ens dirigim de nou cap a l’ermita de Santa Cecilia, que ja coneixem. Caminem pel camí paral·lel a la carretera i després de passar per la dreta del túnel, veiem l’ermita a dalt al costa de la carretera.

Un cop arribem al a carretera, agafem el camí asfaltat que baixa per la nostra dreta. Un poste ens indica “GR-4 a Sant Cristòfol”. Seguim la seva indicació fins que deixem l’ermita a la nostra esquerre i anem baixant pel camí asfaltat. Anem en paral·lel per la carretera i creuem torrenteres que baixen de la muntanya.

 

Llocs ignasians a Manresa: 

1. Cova

2. Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi)

3. Capella del Rapte (antic Hospital de Santa Llúcia)

4. Casa Canyelles

5. Pou de la Gallina (i capella)

6. Centre d’interpretació del carrer del Balç

7. Basílica de la Seu

8. Capella de Sant Ignasi Malalt

9. Alberg del Carme (antics convent i església del Carme)

10. Casa Amigant

11. Plaça de Sant Domènec (antic Convent dels Predicadors)

12. Torre de Santa Caterina

13. El Cardener i el Pont Vell

14. Creu de la Guia (antiga Capella)

15. Creu de Beuys

16. Capella de Sant Marc

17. Creu del Tort

18. Pou de Llum

19. Ermita de Sant Pau i dipòsit d’aigua

20. Convent de Santa Clara

21. Creu de la Culla

22. Santuari de la Salut (Viladordis)

ETAPES DES DE LOIOLA

EUSKADI

Etapa 1: Loyola – Zumárraga (18,2km)

Etapa 2: Zumárraga – Arantzazu (21,4 km)

Etapa 3: Arantzazu – Araia (18 km)

Etapa 4: Araia – Alda (22 km)

Etapa 5: Alda – Genevilla (18,5 km)

Etapa 6: Genevilla – Laguardia (27,3 km)

LA RIOJA

Etapa 7: Laguardia – Navarrete (19,6 km)

Etapa 8: Navarrete – Logroño (13 km)

Etapa 9: Logroño – Alcanadre (30,6 km)

Etapa 10: Alcanadre – Calahorra (21,5 km)

Etapa 11: Calahorra – Alfaro (25,6 km)

NAVARRA

Etapa 12: Alfaro – Tudela (25,6 km)

Etapa 13: Tudela – Gallur (39,3 km)

ARAGÓN

Etapa 14: Gallur – Alagón (21,7 km)

Etapa 15: Alagón – Zaragoza (30,5 km)

Etapa 16: Zaragoza – Fuentes del Ebro (30,2 km)

Etapa 17: Fuentes del Ebro – Venta Santa Lucía (29,6 km)

Etapa 18: Venta Santa Lucia – Bujaraloz (21,3 km)

Etapa 19: Bujaraloz – Candasnos (21 km)

Etapa 20: Candasnos – Fraga (26,8 km)

CATALUNYA

Etapa 21: Fraga – Lleida (33 km)

Etapa 22: Lleida – Palau d’Anglesores (25,7 km)

Etapa 23:  Palau d’Anglessoles – Verdú (24,7 km)

Etapa 24: Verdú – Cervera (17 km)

Etapa 25: Cervera – Igualada (38,6 km)

Etapa 26: Igualada – Montserrat (27 km)

Etapa 27: Montserrat – Manresa 24,6 km)

EL PROJECTE MANRESA 2022

El Projecte Manresa 2022 és una aposta estratègica de la ciutat, transversal i participativa, amb l’objectiu de celebrar els 500 anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-s’hi prop d’un any a la nostra ciutat i en ella va escriure els exercicis espirituals i va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús. Per això Manresa és considerada ciutat bressol de l’orde jesuïta. Tant és així que molts centres jesuïtes arreu del món duen el nom de Manresa.

Volem aprofitar l’oportunitat que ens brinda aquesta commemoració històrica de relleu mundial i, seguint l’exemple del pelegrí que va transformar la visió de l’Església i del món, renovar la imatge que tenim de la nostra ciutat i la imatge que oferim al món. Partint de les arrels ignasianes de fa 5 segles, hem de potenciar tant el llegat patrimonial com els valors ignasians originals (tolerància, solidaritat amb la pobresa, importància de la formació i del coneixement, esforç personal, austeritat, espiritualitat, diàleg interreligiós, resiliència, sentit de comunitat), que són plenament vigents, i que han d’impulsar la ciutat cap endavant i fer-la més sostenible, adaptada al nou entorn i econòmicament equilibrada, sense malmetre els recursos locals ni hipotecar el futur del territori. Alhora, hem de potenciar el nostre caràcter acollidor i, tal com vam acollir el pelegrí Sant Ignasi, acollir ara els visitants i turistes que vinguin a Manresa.

Som conscients que hem de projectar una nova Manresa per canviar l’imaginari col·lectiu, per generar auto-estima, per obrir-nos al món i per internacionalitzar la ciutat, per esdevenir una autèntica destinació turística, i per fer de Manresa una ciutat més competitiva i més atractiva, tant per als propis ciutadans com per als visitants i turistes, i tant per invertir-hi com per viure-hi. L’objectiu final no és altre que la creació de riquesa al territori i la millora de la qualitat de vida dels  ciutadans.

Hem de pensar que Manresa ha de ser una ciutat diversa, acollidora i moderna. Aquest és un recurs intangible que ha de potenciar la ciutat, que apel·la a la identitat i al capital humà de la comunitat, tot i que també comptem amb el recurs tangible del patrimoni ignasià escampat pel centre històric de la ciutat, com ara La Cova, La Seu, la Capella del Rapte, el Pou de la Gallina, la Capella de Sant Ignasi Malalt o el santuari de La Salut de Viladordis (en total, 22 nodes ignasians). Malauradament, en alguns casos aquest patrimoni ha desaparegut, com el convent dels Predicadors, molt important en l’estada de Sant Ignasi a Manresa, i caldrà pensar com preservem la memòria d’aquests espais.

Amb aquest objectiu, l’octubre del 2013 vam engegar la redacció del Pla Director del Projecte Estratègic Manresa 2022, que ha estat elaborat per una comissió transversal d’experts i de personal divers de l’Ajuntament, però també amb una àmplia participació dels agents de la ciutat, i que marca els objectius i les prioritats d’acció a partir d’ara i fins el 2022.

 

Cap comentari

Escriu un comentari